Daniela Pina

Les pluges torrencials, el desglaç de les serralades nevades provocat per la pujada de temperatures i les eventuals estacions seques són alguns dels factors clau per entendre esports com el ràfting, el caiac i el piragüisme. Són activitats que defineixen un dels atractius del Pirineu català, en especial, la comarca del Pallars Sobirà. El turisme d’aventura és un dels principals motors econòmics en aquest territori de la província de Lleida i el seu bon funcionament depèn principalment del cabal del seu riu, la Noguera Pallaresa.

El desgel és un dels factors que més afecten al nivell de l’aigua dels rius.

Actividades como el rafting son uno de los principales atractivos turísticos de la comarca. (fuente photoset.es) Tenint en compte que el cabal del riu pot salvar o arruïnar la temporada turística, l’any 2000 el Consell Comarcal del Pallars Sobirà va acordar un conveni amb Endesa per regular la quantitat d’aigua que transporten els rius en aquesta zona. Es tracta del ‘Conveni del Cabal del Riu’, un projecte que consisteix a regular el cabal dels rius a través d’embassaments i centrals hidroelèctriques i facilitar que es puguin practicar aquests esports amb total seguretat i respecte pel medi ambient. A través de la seva divisió d’energies renovables Enel Green Power, l’elèctrica s’encarrega cada any de garantir el cabal mínim (22 m³/s) de la Noguera Pallaresa des de mitjans de març fins a mitjans d’octubre.

Activitats com el rafting són un dels principals atractius turístics de la comarca (font:photoset.es)

Aquesta gestió de l’aigua, que va començar fa 20 anys, ha convertit la Noguera Pallaresa en un referent europeu per a la pràctica d’esports d’aventura, ja que cada any es garanteix poder realitzar aquestes activitats més enllà de l’època de desglaç. De fet, en els últims set anys, el nombre de serveis contractats ha incrementat en un 21% i el volum de negoci arriba als 31 milions d’euros, segons el Patronat de Turisme de Lleida.

Un grup de persones practiquen rafting al riu del Pallars Sobirà. Tal com explica a aquest mitjà el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, “abans d’iniciar la temporada de les activitats d’estiu que es porten a terme al riu, fem un calendari, conjuntament amb altres empreses i associacions, en el qual tenim en compte, no només les activitats de ràfting, sinó també el piragüisme i la pesca”. En funció d’aquest calendari, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà “presenta a Endesa una proposta i ells, tenint en compte l’estat dels rius i les condicions del medi ambient, adapten el cabal del riu a les necessitats concretes en les hores punta”, detalla Isús.

Un grup de persones practiquen rafting al riu del Pallars Sobirà.

Beneficis del projecte

“El projecte està ajudant molt el territori, no només promovent la pràctica dels esports d’aventura a tot el Pallars Sobirà, sinó que, indirectament, beneficia el turisme de la comarca i aquest el sector hoteler”, explica el president del Consell Comarcal. En definitiva, la gestió de l’aigua té la capacitat de generar riquesa a tota la comarca, no únicament en el sector del ràfting. “A més”, afegeix Isús, “gràcies a aquest projecte hem aconseguit que tant les empreses que es dediquen als esports d’aventura, com les associacions de pesca visquin en convivència i puguin tirar endavant les seves activitats”. Per un altre costat, el control del cabal de la Noguera Pallaresa ha permès a la comarca acollir campionats d’Espanya de ràfting a la localitat de Sort.

El conveni del cabal del riu afecta principalment els municipis que estan al voltant del riu: Llavorsí, Rialp i Sort. Encara que, tal com sosté Isús, “indirectament influeix en tota la comarca”. A més, no només repercuteix en el sector d’esports i en les associacions de pesca, “també beneficia tots els agents que se situen a les proximitats del riu, com poden ser indústries i càmpings”, assenyala el president de la comarca.

“El projecte està ajudant molt el territori, no només promovent els esports d’aventura, indirectament també beneficia el turisme i el sector hoteler”

El tram de Llavorsí fins a Guilleri, que té un recorregut de set kilòmetres, és un dels descensos més comuns d’aquesta zona.

Reptes i oportunitats

Isús creu que “la línia en la qual estem treballant és molt adequada, ja que sense aquest conveni estaríem en una situació molt complicada”. Però, per un altre costat, “ens agradaria anar més enllà amb la creació d’un pla rector que tingui com a objectiu simplificar totes les decisions que tenen a veure amb la gestió del riu”, apunta. De fet, des del Consell Comarcal treballen per dissenyar un pla que reguli tots els usos que es donen al riu i en el qual participin tots els actors que en formin part, no només els esports d’aventura. Isús explica que els principals membres que haurien de formar part d’aquesta junta són Endesa, la responsable de modificar i regular el cabal; la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que és l’entitat encarregada de gestionar i regular les aigües i riscos de la conca hidrogràfica de l’Ebre, i, finalment, tots els agents que hi participen a nivell turístic. “La finalitat és crear una junta rectora amb la qual, cada vegada que s’hagi de prendre una decisió sobre el riu, puguem parlar tots els actors en una mateixa taula’’, conclou Isús.