Daniela Pina
El novembre del 2004 va morir a França Cannelle, l’última ossa autòctona dels Pirineus. A inicis del segle XX, la població original d’ossos bruns als Pirineus comptava amb 200 exemplars. No obstant, després de la mort de Cannelle i amb pocs mascles supervivents, la població de l’os bru en aquesta regió es podia donar per extingida.
L’os bru és una espècie protegida a Espanya i prioritària segons la legislació de la Unió Europea i, encara que la seva presència a la serralada Cantàbrica es troba en recuperació, està catalogada com a espècie “en perill d’extinció”, ja que la seva població és molt escassa, ha perdut diversitat genètica i el seu hàbitat està molt fragmentat.
En aquest context, Endesa i la Fundació Os Bru (FOP, sigles en castellà), entitat que treballa en el camp de la conservació i investigació de l’espècie, van iniciar el 2016 el projecte “Enriquiment de la biodiversitat en zones d’ossos”. El programa es va crear en el marc del projecte europeu PirosLIFE, dedicat a la recuperació de l’espècie als Pirineus. Tanmateix, després de la finalització del PirosLIFE, Endesa i la FOP han decidit ampliar el seu programa i seguir treballant en la restauració de l’hàbitat de l’os bru en zones que han perdut cobertura vegetal com a conseqüència de la intervenció humana.
Un ós bru jove menjant cireres. Foto FOP.
“La intenció és crear petits supermercats per als ossos a través de plantacions petites d’espècies que generin alimentació i que tinguin un creixement ràpid”, explica el president de la FOP, Guillermo Palomero. Per fer-ho possible, la fundació està creant una xarxa de bosquets formats per pomeres, mostellars i cirerers repartits entre les zones de presència d’osses amb cries. D’aquesta manera, el projecte contempla la restauració dels hàbitats en risc de deteriorament, amb l’objectiu de millorar l’alimentació de l’hàbitat dels ossos en zones de connectivitat i dispersió al Parc Natural de l’Alt Pirineu i espai de la Xarxa Natura 2000 ‘Alt Pallars’.
Plantació d’arbres fruiters al Parc Natural de l’Alt Àneu, Lleida. Foto FOP.
En el moment de fer les plantacions d’arbres fruiters, “seleccionem llavors de la zona i ens guiem per experts locals que ens assessoren de quines són les varietats locals que s’adaptaran millor al territori i proporcionaran un fruit més gran”, explica Palomero. A més, el president de la fundació i expert en la conservació d’aquesta espècie remarca que la intenció de plantar aquests arbres en petits bosquets i no en grans plantacions és “evitar la intrusió en àrees de pasturatge que els ramaders usen legítimament”. Al mateix temps, un altre dels objectius que aconsegueixen les plantacions és reduir els atacs d’aquests animals al bestiar de la zona.
Sembrat d’espècies fruiteres silvestres autòctones en vivers. Foto FOP.
L’any passat ja es van plantar un total de 9150 arbres fruiters al Parc Natural de l’Alt Pirineu i el seu entorn i està previst que, entre el 2021 i el 2022, puguin plantar-se en aquesta àrea un total de 7.000 arbres més, que ara es troben en fase de preparació en els vivers i entre els quals s’inclouen 300 gerds, 2.000 pomeres empeltades, 600 cirerers i 1.750 pomeres de dues sabes. Fins fa poques setmanes, tècnics de Forestal Catalana, empresa pública de la Generalitat que té com a objectiu la regeneració dels boscos de Catalunya i amb qui la FOP té un acord de col·laboració, van estar recollint les llavors que es troben en procés de preparació al viver de l’entitat a Tremp, on es cuidaran perquè creixin les plantades.
Sembrat d’espècies fruiteres silvestres autòctones en vivers. Foto FOP.
Després de realitzar-se els treballs de localització i avaluació sobre el terreny, a la tardor del 2021 s’iniciaran les plantacions als terrenys seleccionats. “Per ara les plantacions fetes l’any passat van molt bé i tenim un equip de persones treballant en el seguiment”, explica Palomero. Per un altre costat, el president de FOP assegura que sempre “es planten més arbres dels previstos per si algunes de les plantes no creixen com caldria”.
Per poder realitzar el seguiment de les plantacions, la FOP porta a terme formacions amb els equips que treballen sobre el terreny. Així mateix, la fundació realitza, paral·lelament, diferents jornades formatives i divulgatives destinades als empleats d’Endesa. “Molts operaris de la companyia que treballen en centrals hidroelèctriques de la zona van amunt i aval per les muntanyes per fer passar la por, i perquè coneguin bé els ossos organitzem reunions informatives”.
Quadrilla forestal de treballadors locals realitzant tasques de plantació. Foto FOP.
Aquesta col·laboració entre l’elèctrica i la FOP s’emmarca dins del Pla de Conservació de la Biodiversitat d’Endesa i pretén actuar tant a nivell ambiental com social per al desenvolupament rural sostenible, l’educació ambiental i la protecció de l’os bru.
Membres de la FOP amb la quadrilla de treballadors locals en una plantació. Foto FOP.
En aquesta línia, “les plantacions ajuden a augmentar la retenció del CO2 i, així, contribuir a reduir els problemes associats al canvi climàtic”, afirma Palomero. De fet, segons dades de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC) del Ministeri de Transició Ecològica, s’estima que el projecte suposarà una reducció a l’atmosfera de 303 tones d’emissions de CO2. A més, tal com explica l’expert “aquestes plantacions creixeran en vuit o 10 anys i seran utilitzades per altres espècies, com ara aus i altres mamífers, i milloraran la biodiversitat de la zona”.
Paral·lelament, el projecte també busca millorar l’economia local a través de la contractació de mà d’obra local. “Sempre intentem que els diners es quedin a la zona”, recalca Palomero. Tal com afirmen des de l’elèctrica, “optem per solucions que milloren l’ocupació de persones en risc d’exclusió del territori per als treballs d’enriquiment de la biodiversitat, cosa que atorga un caràcter socioambiental al projecte”.
Membres de la FOP amb la quadrilla de treballadors locals en una plantació. Foto FOP.