Daniela Pina
Amb més de 8.000 hectàrees, el parc natural de Collserola és l’eix connector entre la urbanització i la naturalesa. Aquest espai, que actua com a pulmó de Barcelona, és, a més, una de les principals fonts d’alimentació energètica de la ciutat comtal. Un total de 200 quilòmetres de línia elèctrica travessen el parc per proveir d’energia les llars dels municipis contigus a l’entorn del parc..
Amb l’objectiu de racionalitzar i integrar la xarxa elèctrica del parc i fer que passi més desapercebuda en favor de l’espai verd, el 2017, Endesa i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola van firmar un conveni pel qual l’elèctrica ha invertit, fins al 2020, un total de 4,5 milions d’euros en la infraestructura i les instal·lacions situades enmig de l’espai natural. Un acord que, a més a més, contribueix a protegir l’avifauna que habita i transita per aquesta zona i millorar la qualitat de subministrament gràcies a la introducció de les últimes innovacions tecnològiques
“Aquest acord es tradueix en la retirada d’una quarta part de les línies aèries de distribució, és a dir, aquelles que transporten energia elèctrica de mitjana tensió, cosa que suposa un total de 20 quilòmetres de cablejat”, explica el cap de la secció de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Joan Capdevila.
Tenint en compte que es tracta d’un espai natural, aquesta intervenció comportarà efectes molt positius per a la biodiversitat del parc. La retirada del cablejat de la línia de distribució implicarà “menys riscos mediambientals per a l’avifauna, ja que, fins ara, podia xocar i electrocutar-se amb els cables, i per a la vegetació, que podria créixer i incendiar-se amb el contacte del cablejar”, explica Capdevila. A més, el cablejat que no es pugui retirar serà modificat per un de més segur, amb materials resistents que impedeixin aquest tipus d’accidents.
Per reduir aquests 20 quilòmetres de cablejat aeri lineal, l’elèctrica ha reconfigurat la xarxa ubicada en aquest entorn. Per fer-ho, s’han soterrat les infraestructures que visualitza l’ull humà quan observa el paisatge. “Hem aprofitat camins i pistes forestals per poder soterrar les línies de distribució i, d’aquesta manera, ens estalviem el manteniment de la zona vegetal que hi ha sota de la línia elèctrica”, recalca Capdevila.
Per un altre costat, s’han substituït uns altres 22 quilòmetres de cablejat de mitjana tensió per un d’última tecnologia. Es tracta d’un cable trenat que compta amb suports de polièster reforçat amb fibra de vidre. Aquesta és la primera vegada que s’instal·len aquests suports tan innovadors a tot l’Estat, de manera que s’ha requerit que l’Agència Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR), els certifiqués després d’assajar el producte i comprovar el sistema de qualitat aplicat per la seva elaboració.
“Hi ha algunes línies aèries que no s’han pogut soterrar, perquè no hi havia un camí pròxim alternatiu al traçat aeri, però sí que les hem pogut modernitzar”, explica el tècnic del Consorci. “Hem intentat donar-los més seguretat renovant els aïlladors per uns de més moderns i substituint el cablejat convencional per cable trenat. En el fons, es tracta de modernitzar les línies de traçat aeri que no podem eliminar per dotar-les de més seguretat”, conclou Capdevila.
Aquesta actuació s’ha dut a terme al municipi de Sant Just Desvern, concretament, entre el Centre d’Equitació Poni Club Catalunya -ubicat al passeig de la Muntanya- i Can Merlès, travessant, així, l’interior del parc natural i en una zona de difícil accés on ha estat necessària la utilització d’helicòpter. D’aquesta manera, s’han substituït un total de 12 suports de fusta per 11 de polièster i fibra de vidre de forma troncocònica, és a dir, de color marró com el tronc dels arbres, i 13 metres d’altura, així com un suport metàl·lic necessari per a la configuració de la línia.
Per tal de reduir els 20 kilómetres de cablejat aéri linial, l’elèctrica ha reconfigurat la xarxa ubicada en aquest entorn.
Fins ara, la xarxa trenada era habitual només en línies de baixa tensió ubicades en entorns forestals o grapades als edificis de zones urbanes. Aquesta innovació representa una reducció considerable de les mesures i l’amplitud física de la línia, ja que les tres fases es mantenen unides, però aïllades, cosa que evita contactes no desitjats per culpa del vent o d’altres agressions externes.
“En qualsevol moment, els arbres poden caure per vendavals i si cauen sobre la línia és un risc, ja que, a part de deixar sense corrent una part de la ciutadania, es pot produir un incendi”, adverteix el cap de la secció de Medi Natural i Territori del parc. D’aquesta manera, el nou disseny de cablejat és més robust i resistent als fenòmens meteorològics adversos, a la vegada que ofereix més seguretat i queda molt més integrat a l’entorn natural.
A més d’aquestes actuacions, ja s’havien realitzat treballs similars a la zona del parc que pertany a Sant Cugat del Vallès, entre el camí de Can Flor, l’Avinguda Pere Planas i la carretera BP-1417; així com a Cerdanyola del Vallès, a la zona boscosa. No obstant, en aquests casos, es va instal·lar un cable trenat de mitjana tensió i suports convencionals.
Els treballs per racionalitzar i integrar la xarxa elèctrica d’aquest espai natural s’han portat a terme a les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat i formen part d’un compromís continu de la companyia per protegir la biodiversitat i els entorns en els quals operen, sota la voluntat d’aconseguir una transició energètica cap a un model d’energia més sostenible i respectuós amb el medi ambient.