Daniela Pina
El 13 de novembre de 1982, els treballadors de la central hidroelèctrica de Camarasa, un municipi situat al Pirineu català, lidiaven amb les pitjors riuades de la història del nord de Catalunya. Un total de 3.500 metres cúbics, que baixaven entre la Noguera Pallaresa i el Segre, els dos rius que conflueixen a la comarca de la Noguera, van obligar a obrir de bat a bat les comportes de la presa de Camarasa per alliberar la forta pressió de l’aigua a mesura que s’emmagatzemava.
Marc Miret és avui el cap de l’agrupació hidràulica Segre, que s’encarrega de vuit centrals hidroelèctriques, entre elles, la central de Camarasa. “Abans del procés d’automatització, a la dècada del 1990, la central havia arribat a tenir uns 40 treballadors. Ara som uns 17, encara que en un dia normal és probable que no entri ningú a l’interior de la instal·lació”, explica el tècnic. Miret acostuma a dir que ell és la quarta generació de la seva família que treballa a la central. No obstant, el seu rebesavi matern ja va participar en la construcció de la presa. “Es deia Miguel Velando i era un guàrdia civil jubilat que durant l’edificació de l’embassament va exercir de llister, és a dir, era el responsable de passar llista als treballadors”, detalla Miret.
Durant els mesos de primavera, que augmenta el cabal del riu degut al desgel, es poden arribar a obrir les comportes de la central si es necessari.
Històries familiars com les de Marc Miret són les que recull l’exposició permanent sobre el centenari de la inauguració del complex hidroelèctric. Es tracta d’una mostra impulsada per l’associació Motius, l’Ajuntament de Camarasa, Enel Green Power (la filial d’energies renovables d’Endesa) i la Fundació Endesa, entre altres organismes, i inaugurada el 2017. L’exposició, que ha sigut comissionada per la historiadora Dolors Domingo, es titula ‘Camarasa 1917-1923. Temps d’avenços tecnològics i lluita obrera’ i s’ubica a l’interior del recinte de la central. “És una exposició petita, humana i pròxima”, afirma l’alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso. A través de diferents panells il·lustratius, l’exhibició explica dos àmbits crucials de la infraestructura: per una part, els processos tecnològics que es van portar a terme durant la seva construcció i, per una altra, els aspectes socials que va comportar la seva inauguració.
L'exposició es va inaugurar el 2017, i aquest 2020 s'han complert 100 anys des que el complex hidroelèctric va entrar en funcionament.
Fotografia de la central hidroelèctrica feta l'any 1920. Fons Històric de la Fundació Endesa.
Durant la construcció de la presa es van portar a terme diversos avenços tecnològics. “Es van aplicar noves tècniques i dissenys i es van utilitzar materials que van ser molt innovadors a l’època”, explica Miret. Després de la Pimera Guerra Mundial, el preu d’alguns materials i del transport es va incrementar notablement. “Per reduir costos, es va fer servir un tipus de formigó que utilitzava el 50% del ciment requerit normalment i gràcies a això, es va salvar el projecte econòmicament”, detalla el responsable de la central. Per un altre costat, en l’exposició també s’analitzen altres avenços tecnològics, com el funcionament de les comportes de la presa. Segons Miret, “es va aconseguir operar unes comportes, que pesen moltes tones, amb l’aprofitament de l’aigua de l’embassament i l’ajuda d’un joc de vàlvules i cambres de flotació. Es tracta d’un mètode que encara s’utilitza 100 anys després”. De fet, la central, ara gestionada per Endesa, segueix aprofitant la força de l’aigua per poder produir energia renovable i, així, contribuir a un model energètic cada vegada més sostenible.
Fotografia de la central hidroelèctrica feta l'any 1920. Fons Històric de la Fundació Endesa.
Per un altre costat, el factor social i humà és un altre dels eixos vertebradors de la mostra. “Són moltes les famílies que s’han format a Camarasa fruit que els avis van arribar aquí per treballar a la central. Es calcula que durant la construcció van arribar entre 1500 i 3000 treballadors de tot Espanya”, explica l’alcaldessa del municipi. “La inauguració del complex hidroelèctric va canviar completament l’estructura empresarial del poble”, afegeix Lizaso. Arran de l’exposició del centenari, “es van recollir totes les llicències d’activitat d’aquella època i vam comprovar com s’havia incrementat. Hi va haver gent que va adaptar les seves vivendes per convertir-les en petits hostals, es va crear un nucli comercial al poble, i fins i tot vam arribar a tenir tres bordells”, relata l’alcaldessa.
Fotografia feta el 1919 a l'interior de la central. Fons Històric de la Fundació Endesa.
“La inauguració del complex hidroelèctric va canviar completament l’estructura empresarial del poble”
En paral·lel a l’exposició, l’associació Motius ha creat un recorregut format per totes les cases on es realitzava algun tipus d’activitat. A través de plaques, els visitants poden passejar pel poble a mesura que descobreixen els negocis i els locals que es van crear arran de la central. A més, per tot el municipi s’han col·locat fins a set punts informatius de lliure accés que, a través d’un codi QR, conviden a fer un recorregut visual, còmode i intuïtiu sobre el que va significar la construcció de la central hidroelèctrica a Camarasa.
Un dels principals successos històrics que es detallen en l’exposició és la irrupció de la vaga de ‘La Canadenca’ a la central de Camarasa. Es tracta d’una de les vagues laborals més rellevants de l’últim segle que va esclatar a causa de les dures condicions a les quals es veien sotmesos els treballadors de les centrals hidroelèctriques i l’acomiadament de vuit treballadors del departament de facturació de l’empresa Regs i Força de l’Ebre, S.A. (empresa constituïda per la Barcelona Traction Light & Power, coneguda popularment com ‘La Canadenca’). El conflicte laboral va acabar el 19 de març de 1919 amb un multitudinari míting a la plaça de les Arenas de Barcelona en el qual més de 20.000 obrers van rectificar els acords pactats entre delegats del govern, representants de la Patronal i el comitè de vaga. De fet, un d’aquests acords consistia en la instauració de la jornada laboral de vuit hores.
“Quan descobreixes que la guspira de la vaga va començar aquí, el que es va arribar a aconseguir i la importància que té per a la història laboral, veus la necessitat d’haver dedicat un espai a aquesta vaga en l’exposició”, assenyala Lizaso. L’1 de desembre de 2018 es van complir 100 anys de l’esclat de la vaga i, per commemorar aquesta cita, l’Ajuntament del poble va decidir organitzar un ranxo. “Els sindicats de l’època recollien diners per poder comprar aliments i creaven un ranxo per donar menjar als treballadors que estaven en vaga i sense ingressos. Ens va semblar interessant replicar el ranxo de La Canadenca i fins i tot el vam repetir el 2019”, explica l’alcaldessa.
L’exhibició es pot visitar gràcies a un conveni que s’ha renovat entre Endesa i l’Ajuntament de Camarasa, mitjançant el qual la Companyia ha cedit al consistori un espai per organitzar i gestionar visites, que porta a terme l’empresa local Espai Orígens. Fins ara, més de 850 persones han visitat l’exposició, encara que durant aquest any 2020 la mostra s’ha paralitzat per la pandèmia provocada per la covid-19. Tal com explica l’alcaldessa de Camarasa, “el dia de la inauguració va venir molta gent del poble. Va ser màgic veure com les persones anaven assenyalant les fotografies i s’anaven buscant a les llistes… Això l’ha convertit en una exposició molt propera i personal”.
El dia de la inauguració de l'exposició, van assistir moltes persones de la vila que tenen familiars que van treballar a la central.
“El dia de la inauguració va venir molta gent del poble. Va ser màgic veure com les persones anaven assenyalant les fotografies i s’anaven buscant a les llistes”
“Moltes persones venen a veure-la perquè tenen algun vincle amb la central”, apunta Marc Miret. “Un dia va venir el fill del que havia sigut el primer cap d’operadors de la central, un senyor de 94 anys. Em va explicar que, de nen, quan vivia al campament, li va tallar els cabells a una nena que també residia al mateix campament. Resulta que aquesta nena era la meva àvia i és una història que ella mateixa em solia explicar quan jo era petit”, relata el responsable de la central. L’exposició, a més de realitzar un recorregut per la història del municipi, s’ha convertit en un lloc de trobada familiar i en un exemple de creació de valor compartit i de relació amb el territori.