La pandèmia ha reforçat el paper de la tecnologia Xenex, implementada a Catalunya per Multiserveis Ndavant, filial de Clece, que utilitza llum polsada ultraviolada generada per gas xenó per desinfectar i eliminar qualsevol microorganisme de forma ràpida i segura, inclòs el virus causant de la Covid -19.
Text: Cecilia Vega"Bon dia, Xènia!", Exclamen a l'arribar les treballadores de el servei de neteja de l'Hospital Arnau Vilanova de Lleida. "Hola, Lola!", se sent sovint als passadissos i sales de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. La Xènia i la Lola són molt conegudes i apreciades en els seus respectius hospitals, encara que el seu disseny els impedeixi respondre a la salutació diària dels seus companys. Sota aquests noms hi ha dos robots de desinfecció que després d'un any de pandèmia han vist reforçat el seu paper, fonamental i imprescindible, als hospitals i centres on són presents.
"Quan la gent ens pregunta què és aquesta màquina, diem que és un dispositiu mòbil de desinfecció. És el complement perfecte a la neteja i desinfecció que fan manualment els nostres equips de neteja", explica la responsable de qualitat de Multiserveis Ndavant a l'Hospital Arnau Vilanova, Alba Mitjavila, en relació amb el robot LightStrike de Xenex.
La funció de les llums UVC com a germicida
El seu centre és un dels hospitals que, com altres dependències públiques i recintes multifuncionals de Catalunya, es beneficia d'aquesta tecnologia innovadora que fa servir la llum ultraviolada tipus C (UVC) per destruir l'actual SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, fins a un 99,99% en tan sols cinc minuts i a un metre de distància. Així ho ha certificat el Texas Biomedical Research Institute, centre líder d'investigació independent, especialitzat en malalties infeccioses, així com, més recentment, el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) depenent del CSIC.
"La Xènia utilitza una bombeta de gas xenó que a l'agitar-se genera la llum UVC. Aquesta llum és absorbida pels bacteris i els virus, en danya l’ADN i els destrueix"
L'eficàcia germicida d'aquest sistema de desinfecció pioner es basa en la potència de la radiació amb llum ultraviolada. Com descriu Mitjavila, "la Xènia utilitza una bombeta de gas xenó que a l'agitar-se genera la llum UVC. Aquesta llum és absorbida pels bacteris i els virus, en danya l’ADN i els destrueix". "La UVC és la part de la llum ultraviolada que no travessa l'atmosfera i, per tant, no arriba mai a la terra. Ja que els diferents microorganismes no presenten resistència a aquesta tipologia de llum, per no haver estat mai abans sota la seva exposició, les seves parets cel·lulars es deterioren amb molta rapidesa. És a dir, quan una superfície queda il·luminada per Xenex, els microorganismes que conté moren directament", aclareix Isa Negreira, responsable de qualitat de la companyia a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.
Avantatges davant altres sistemes de desinfecció
Si bé hi ha altres tecnologies de desinfecció, cap presenta les característiques de Xenex, que destaca per la seva "rapidesa, seguretat i sostenibilitat", coincideixen a assenyalar les dues professionals. "La llum que es genera a partir de l'excitació del gas xenó és tan potent que es redueixen molt els temps d'aplicació i, a més, una vegada que l'estança està desinfectada pot ser ocupada immediatament, sense temps d'espera, perquè no queden residus", subratlla Negreira. "Amb la Lola guanyem temps, una cosa primordial en un hospital, més en un moment com aquest i, a més, no comporta el perill i la toxicitat per a les persones i el medi ambient d'altres elements com el mercuri", afegeix.
Matisa Mitjavila que l'únic risc es produeix durant la radiació i, per això, les estances han d'estar buides -com es fa a l'hospital lleidatà- o dividides en sectors amb llençols o paravents especials, ja que la llum UCV no travessa aquestes superfícies opaques, com tampoc el vidre, la fusta o el plàstic.
Complement a la neteja manual
Per entendre com s'utilitza el robot i arriba a "l'excel·lència" en la desinfecció, la responsable de qualitat insisteix que "el primer és fer una neteja i desinfecció manual com preveu el nostre protocol i, a posteriori, completar aquesta neteja convencional quimicomecànica amb la màquina. La Xènia no et traurà una taca de sang, per exemple, però amb la seva llum germicida sí que arriba a llocs on la mà no pot arribar". I continua: "El temps depèn de l'espai, però normalment una habitació estàndard es neteja i desinfecta en 20 minuts, perquè solem fer tres aplicacions, dues a la zona on hi ha els llits i el mobiliari i una altra al bany. La persona encarregada del dispositiu, que ha estat formada específicament per utilitzar-lo, entra amb el robot a l'habitació, desplaça el mobiliari si cal, obre portes d'armaris, tauletes... El programa, comença a xiular i té 20 segons per abandonar l’habitació. Quan ha acabat el seu cicle de radiació -que pot ser de dos, cinc i deu minuts-, entra i la canvia de lloc o la retira", descriu.
Les dues professionals evidencien que el valor del dispositiu Xenex no afloraria sense la feina essencial dels equips de neteja, que prèviament efectuen una neteja convencional.
En aquest sentit, Isa afirma que "la sinergia entre el factor humà i la innovació tecnològica és un dels eixos de la nostra companyia, i en el seu treball complementari es troba la garantia més gran que podem oferir: espais nets, desinfectats i segurs per als professionals sanitaris i pacients”.
"I què passaria si una persona entra a la sala quan la Xènia o la Lola treballen?". "Sempre es col·loca a la porta un cartell d'avís i a més, tenim dos cons, un de taronja, que es col·loca a fora de la porta i té un botó manual d'apagada i un altre de negre, que el posem darrere la porta i que conté un sensor que detecta el moviment i desactiva la màquina en cas que algú hi accedeixi mentre està en funcionament, per evitar qualsevol risc", respon Mitjavilla.
Tranquil·litat i seguretat
El robot Xenex ja havia estat emprat amb èxit en emergències sanitàries com la MERS (Síndrome Respiratòria de l'Orient Mitjà), el 2012, o l'Ebola, el 2014, i va ser el 2016 quan Clece i Ndavant el van començar a incorporar en diversos dels hospitals catalans on són responsables dels serveis de neteja. Tot i que el primer centre que va comptar amb un dispositiu va ser l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, en poc temps el van seguir l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Hospital de Bellvitge, i dos anys després ho va fer l'Arnau Vilanova de Lleida. Actualment, Ndavant compta amb 11 dispositius Xenex, repartits no només en els principals hospitals del territori, sinó també realitzant intervencions en altres dependències públiques, esdeveniments i infraestructures d'alta sensibilitat.
Si bé abans de la pandèmia la Xènia i la Lola ja formaven part de les desinfeccions de moltes àrees crítiques dels seus hospitals, com descriuen les dues responsables de qualitat, l'ús d'aquesta tecnologia en els serveis de neteja s'ha multiplicat exponencialment durant l'últim any.
"La veritat és que la Covid ha evidenciat que comptar amb la Lola és una necessitat imperiosa, ja que genera tranquil·litat i seguretat en tots, equip de neteja, sanitaris i pacients", diu Negreira. "L'única cosa bona que ens ha portat la pandèmia és que ara ens sentim més valorades. Abans, la neteja als centres hospitalaris era important, però ara és essencial i quan expliques que hem reforçat els nostres equips, les mesures d'higiene i que, a més, comptem amb tecnologia puntera perquè la desinfecció a l'hospital sigui òptima, veuen que estem utilitzant tots els recursos i se senten més protegits", conclou Mitjavila.