loader
10 setembre 2021

Més seguretat gràcies al talent femení

Diàleg, calma, mà esquerra i seny. Encara que també compten amb una gran preparació física, aquestes són algunes de les eines amb les quals les dones treballen en la seguretat privada i conquisten, cada dia, el seu espai en un sector altament masculinitzat. I tot i que la seva presència encara és escassa, cada vegada són més i més necessàries

Text: Carmen Lancho

El 2020 passat es tancava amb un total de 47.394.223 habitants, dels quals 24.169.362 són dones, és a dir, una mica més de la meitat de la població total de país. Aquesta proporció no es trasllada, ni de lluny, al sector de la seguretat privada, molt masculinitzat a dia d'avui.

Encara que segueix sent baix el nombre de dones que s'aproximen al sector de la seguretat privada, des de fa anys, el seu paper és imprescindible. La seva participació complementa la tasca de la resta dels seus companys, perquè la seguretat privada està formada per persones amb un alt nivell de professionalitat, sense importar el seu gènere. La seva visió, basada més en la paraula que en l'ús de la força, permet equilibrar el treball en equip, solucionant conflictes de manera eficaç i pacífica. Així ho veuen Cristina Boadilla, Raquel López, Jessica i Pilar Miralles, professionals de Clece Seguridad.

Essencialment necessàries

La seva presència és necessària en algunes actuacions com escorcolls i identificacions, ja que, entre altres coses, garanteix el respecte a les diferents necessitats culturals de totes les dones. Com a vigilants, poden ser la cara més visible d'una empresa, i en ocasions la seva tasca és insubstituïble ja que acompanyen, reconforten i protegeixen altres dones en situacions límit, víctimes de violència domèstica i de gènere. Per això, en igualtat de condicions, la seva presència és indispensable en empreses com Clece Seguridad.

La Pilar, fa 21 anys que treballa com a vigilant, i en fa 16 que desenvolupa la seva tasca en un partit judicial conflictiu. Al principi aquest "destí" li va agradar per la proximitat i els horaris. Ara, tot i que el seu dia a dia és, de vegades, complicat, li agrada perquè té la sensació d'ajudar les persones, i això l'omple. "És una destinació on s'experimenten moltes situacions complexes, però m'encanta el tracte amb la gent i poder ajudar els altres".

Pilar Miralles porta 21 anys treballant com a vigilant.

Ella també ha estat pionera en l'acompanyament de víctimes de violència domèstica als jutjats. "Som essencials en aquest tipus d'actuacions", comenta, "la proximitat, empatia i el factor humà és molt important, és el que més aporta en aquestes situacions d'extrema gravetat". La Pilar té caràcter, però sap que amb mà esquerra tot se soluciona, i mai s'ha sentit "una dona en un món d'homes".

La força de la paraula

Fa temps moltes dones arribaven a la seguretat privada una mica "de rebot", però en els últims 20 anys el sector ha evolucionat molt, i ha començat a atraure el talent femení per mèrit propi. La Raquel creu que aquest canvi positiu es pot veure tant en la composició dels equips de professionals, com en la imatge que projecta la seguretat privada a la ciutadania.

Com a inspectora, la Raquel coordina un grup de 60 persones a qui intenta transmetre tota la calma i tot el pòsit d'experiència que ha anat acumulant al llarg de la seva evolutiva carrera professional. Veu amb il·lusió com el sector s'està renovant gràcies a la incorporació de gent jove. Recorda que al principi "no et prenien tan seriosament pel simple fet de ser dona. Ara, tot i que hi ha hagut molts canvis, un home segueix havent de demostrar menys que una companya, que ha d'acreditar, que sap el que està dient. Afortunadament, en el meu cas, els companys que tinc al meu càrrec són persones excel·lents que mai han qüestionat la meva capacitat de decisió i lideratge. I per sort, el meu cas no és aïllat, cada vegada és més generalitzat".

Raquel López, inspectora.

El sector a més ha progressat de forma molt clara i fins i tot les persones amb més antiguitat, "de la vella escola", estan donant suport a aquests canvis, una cosa molt beneficiosa ja que el sector ha de créixer i les dones aporten un vessant molt positiu d'argumentació i diàleg, que ha contribuït al fet que el "judo verbal", sigui el recurs prioritari per intervenir en conflictes en els cossos de seguretat privada. La força física sempre és l'últim recurs, sense importar el gènere. És vital, seguir "valorant les persones pel que poden aportar, sense altres consideracions", apunta la Raquel.

Nova fórmula de lideratge

La presència de les dones en llocs organitzatius i de direcció millora els processos de treball interns. Fa anys era més freqüent trobar-se amb la fórmula de l’"ordeno i mano" aplicada des llocs de més responsabilitat ocupats per homes, però això ja no funciona, com diu la Jesica. Ella és un cas excepcional: és cap d'equip i alhora realitza tasques com a vigilant cosa que li permet "no perdre l'essència del vigilant", i estar molt a prop del dia a dia dels serveis dels seus companys.

La Jesica aporta el punt reflexiu al seu equip. En 20 anys no ha necessitat fer cap intervenció de defensa, perquè sap que parlant tot es pot solucionar. Com a cap d'equip també valora molt el diàleg, i si hi ha alguna cosa que no s'entén s'explica. Això li permet rebre el suport del seu equip. Tot i així, segueix trobant a faltar una presència femenina més gran en llocs intermedis i alts.

Atraure el talent femení

En l'actualitat a Espanya, falten vigilants per entrar en la mitjana dels països europeus, que compten amb més del doble per cada 1.000 habitants. Per això és tan important atreure el talent femení i impulsar el seu paper. Per a la Cristina, que treballa com a vigilant en un centre de salut a Badalona, l'únic que es necessita és professionalitat, "persones responsables, compromeses i disposades a ajudar els altres". Quan es dona aquesta qualitat, sigui dona o home, i realitzen aquest treball protegint, ajudant i assistint les persones, sempre experimenten una gran satisfacció, com li passa a la Cristina: "És una cosa que jo sento, diàriament".

Cristina Boadilla, vigilant al CAP Sant Roc, Badalona.

Ella no s'ha sentit mai discriminada i s'ha compenetrat sempre amb els seus companys, per això veu amb optimisme el futur i el paper de la dona en la seguretat privada. "Cada vegada som més companyes". I per atreure aquest talent femení tan necessari creu que és positiu eliminar els estereotips, creats a vegades des del sector mateix. Encara que sap que les dones ja no veuen aquestes feines com "una cosa només física", està convençuda que al compartir la seva experiència, així com ho fan altres companyes, contribueix al fet que la seguretat privada sigui un àmbit d'interès per a moltes dones que, potser, mai abans l’haurien considerat.