El gestor energètic, la figura clau perquè els edificis consumeixin menys

Clece ha potenciat la seva àrea de Serveis Energètics per ajudar els seus clientes a implementar mesures d’eficiència a les seves oficines i indústries que permetin estalviar tant a nivell econòmic com mediambiental, com ha sigut el cas de l’Hospital FREMAP de Barcelona

Text: Eduard Palomares

La pujada històrica dels preus de l’electricitat –als quals segurament seguirà el gas aquest hivern– se suma a la urgent necessitat de reduir les emissions contaminants per mitigar el canvi climàtic. Així que ja no queden dubtes sobre el camí a seguir: les empreses i institucions han de començar a considerar la sostenibilitat i l’eficiència com a paràmetres clau de la seva gestió d’oficines i indústries, més enllà del manteniment habitual. De fet, una bona gestió energètica de les instal·lacions pot generar estalvis econòmics significatius des del primer moment i sense grans inversions.

Això és el que ha succeït a l’Hospital FREMAP de Barcelona, que va incorporar per primera vegada en el concurs en el qual licitava les tasques de manteniment de les seves instal·lacions un epígraf dedicat a l’eficiència. L’àrea de Manteniment i Serveis Energètics de Clece va ser la que va presentar el projecte guanyador i els resultats en un any parlen per si mateixos. “Vam establir uns objectius mensuals d’eficiència a assolir i tots ells s’han complert durant tot un any, així que prorrogarem el contracte fins al 2024”, explica Mariola Gil, cap de manteniment del centre sanitari. En concret, s’ha aconseguit un estalvi d’entre el 30% i el 25% en consum de gas i del 20% en electricitat.

Tal com explica Gil, la clau per aconseguir-ho ha sigut la figura del gestor energètic, encarregat d’utilitzar els recursos disponibles de la millor forma possible. Dit d’una altra manera, de pensar en cada moment com es poden aconseguir estalvis des del punt de vista econòmic i mediambiental. “No es necessiten grans canvis, sinó que es poden portar a terme diferents accions que no requereixen inversió i que aconsegueixen bons resultats, després d’estudiar paràmetres com els horaris de funcionament o les necessitats concretes de cada espai o servei”, detalla Mariola Gil. Per exemple, no fa falta que una consulta estigui climatitzada quan no s’utilitza, com tampoc passa res si es redueix un grau l’aire condicionat a l’estiu. “El requisit era no reduir les condicions sanitàries o de confort, i s’ha demostrat que hi havia marge”, remarca.

Punts principals d’anàlisi

Jordi Gómez ha sigut el gestor energètic de Clece encarregat d’implementar les mesures d’eficiència energètica a l’Hospital FREMAP, que sempre comencen amb una auditoria per poder detectar tant els sobreconsums com les possibilitats de millora. “Els punts primordials solen ser els equips de climatització, l’enllumenat o l’aïllament. Gràcies a un estudi previ pots detectar incidències i possibles millores”, comenta. De fet, una de les primeres mesures a implementar pot ser la instal·lació de sistemes de monitorització per controlar a temps real els consums d’un edifici, que repercuteixen també en la seva petjada ambiental, un concepte que cada vegada tindrà més importància.

Tal com va succeir a l’Hospital FREMAP, existeixen tota una sèrie d’accions que no requereixen inversió, sinó simplement un professional com el gestor energètic que realitzi un control i un ajust. “A nivell de climatització pots aconseguir estalvis tant amb la revisió dels horaris en els quals funcionen les màquines de climatització, com en les consignes de temperatura. Aquí hi pots incidir de manera fàcil i amb estalvis immediats”, assegura Gómez. Òbviament, aquest és només un primer pas i després sí que hi ha tota una sèrie de millores que sí que requereixen una inversió econòmica, però que en molts casos proporcionen “un retorn a curt o mitjà termini”.

Per exemple, la substitució de la il·luminació per tecnologia LED implica una despesa inicial, però des de la primera factura ja s’aconsegueix un estalvi respecte a l’anterior. També es contempla la substitució de les antigues màquines de refrigeració o calefacció per equips més avançats i millors rendiments. La instal·lació de sistemes digitals de control o fins i tot de sensors crepusculars o de presència també repercuteix en una millor gestió energètica, ja que es pot personalitzar al màxim el funcionament de cada espai de l’edifici.

Un nou enfocament

En tot cas, la recerca de l’eficiència energètica comença per “un canvi de mentalitat”, tal com apunta Carla Rigat, gerent de Manteniment i Serveis Energètics de Clece. “Fa molt que sona el concepte d’eficiència, però no ha sigut fins a l’última dècada que les administracions públiques han començat a incorporar-lo als concursos, especialment aquelles més sensibilitzades amb l’emergència climàtica. Sigui com sigui, ja no hi ha marxa enrere”, explica. Clece ha potenciat la seva àrea de serveis energètics no només per adaptar-se a les necessitats dels seus clients públics, sinó també de les empreses, indústries i entitats privades. “Hi ha instal·lacions on no s’ha invertit durant molt temps i on hi ha molta feina per fer”.

En aquest sentit, un dels grans reptes actuals de Clece passa per trencar certes resistències inicials i “mostrar a les empreses el potencial d’estalvi que tenen els seus edificis”. Una cosa que aconsegueixen mitjançant tres passos clars: auditar el comportament energètic, monitoritzar el consum real i aplicar mesures d’optimització que portin a consumir menys electricitat. “En la majoria de casos es tracta d’una qüestió d’enfocament: molts empresaris mai s’han parat a pensar en el consum energètic dels seus edificis, indústries i processos productius o els frena la inversió econòmica necessària, quan hi ha moltes possibilitats d’estalvi econòmic i mediambiental”, afegeix Rigat.

L’exemple més clar seria la substitució d’una il·luminació convencional per una altra de leds. “Molts clients al principi no ho veuen clar, perquè requereix una despesa inicial, però quan els mostrem els càlculs i quantifiquem els importants estalvis a mitjà termini que obtindran, es queden convençuts”, assegura. Una altra opció que ofereixen des de Clece consisteix a encarregar-se ells del cost inicial de les reformes per anar recuperant la inversió amb els estalvis generats. Màximes facilitats per convertir-se en part de la solució a aquest gran repte que afronta la humanitat en la pròxima dècada: reduir el consum energètic i, amb ell, les emissions contaminants. Una cosa que, a més, ve amb la recompensa d’aconseguir un estalvi econòmic mes a mes.