Accent Social, entitat especialitzada en atenció domiciliària, centres de dia, vivendes amb serveis i residències, compta amb un Comitè Assistencial d’Ètica que reflexiona sobre tots aquells dubtes que poden sorgir en el dia a dia dels equips professionals amb el fi de millorar la qualitat de vida i benestar emocional dels usuaris
Text: Eduard Palomares
Imaginem que un diumenge qualsevol de setembre, una dona d’uns 85 anys surt a passejar acompanyada de la seva cuidadora, que l’atén durant el dia en les necessitats bàsiques perquè ella pugui seguir vivint a casa seva. Al llarg del recorregut passen davant d’una pastisseria, i la dona gran rememora quan el seu marit ja difunt comprava aquells enormes tortells de nata per als àpats dominicals en família. I l’envaeix una onada de nostàlgia, tant que li demana a la seva acompanyant que comprin un petit tortell, per recordar el sabor d’aquells temps feliços. No obstant, és diabètica i, per tant, el metge li ha dit que no pot menjar sucre, una recomanació que sol complir a la perfecció. ¿Què ha de fer la cuidadora en aquest cas?
Sembla una pregunta trivial, però amaga un dilema que pot convertir-se en un conflicte professional i emocional per a la treballadora. ¿Satisfà el desig de la persona a qui cuida per regalar-li un instant de felicitat? ¿O segueix al peu de la lletra les directrius mèdiques per no posar en risc la seva salut? En aquest dilema, com en la majoria no hi ha cap resposta 100% correcta, però sí que hauria d’existir en les companyies dedicades a la cura de persones un fòrum on sigui possible debatre i compartir metodologies o estratègies de treball.
Per aquest motiu, Accent Social, entitat especialitzada en serveis d’atenció i acompanyament a persones, amb més de 17 anys de trajectòria a Catalunya, va posar en marxa el 2019 el seu Comitè Assistencial d’Ètica, un espai de reflexió on tractar dubtes que sorgeixen en el dia a dia dels seus treballadors. Alguns sobre temes més ‘simpàtics’ (com el cas del tortell) i altres sobre aspectes de més complexitat o realitats que s’han cronificat amb el pas del temps.
Buscar l’excel·lència en l’atenció a les persones
En tot cas, l’objectiu és doble: millorar les bones pràctiques en les cures de persones més enllà del que marquen els protocols tècnics i oferir tot el suport necessari a les persones cuidadores davant una feina de gran càrrega emocional. Cristian Palazzi, expert en bioètica i president del Comitè Assistencial d’Ètica d’Accent Social, ha acompanyat la creació d’aquest espai interdisciplinari, on s’apliquen els coneixements de l’ètica a la salut i a la cura de les persones, amb quatre principis bàsics: la justícia, l’autonomia, la beneficència i la no maleficència. I que cada vegada té més rellevància a causa dels nous dilemes que sorgeixen per l’increment de la longevitat i els avenços tecnològics.
“La bioètica busca l’excel·lència en la cura de les persones vulnerables més enllà del que marquen els coneixements tècnics, proposant respostes als dilemes que puguin sorgir en el dia a dia”
Cristian Palazzi, expert en bioètica i president del Comitè Assistencial d’Ètica d’Accent Social.
“La bioètica busca la millora de les bones pràctiques en les cures de les persones vulnerables més enllà del que marquen els protocols o coneixements tècnics, buscant l’excel·lència en base a aspectes més intangibles i dubtes que puguin sorgir en el tracte del dia a dia”, resumeix Palazzi. Per exemple, ¿de què parlem quan parlem de qualitat de vida? ¿Com es respecta la intimitat i la confidencialitat? ¿Com s’afronta una negativa d’una persona a qui es cuida davant, per exemple, d’una vacuna? ¿Com es respecta la seva autonomia o preferències personals? ¿Com s’acompanya la persona en els seus últims dies? I així, un llarg etcètera que la bioètica analitza de manera interdisciplinària, reunint diferents perfils professionals i posant sobre la taula diferents arguments.
En el cas del Comitè Assistencial d’Ètica d’Accent Social, es reuneix trimestralment per analitzar diferents temes o bé quan un conflicte requereix una intervenció més urgent. “Deliberem amb una perspectiva àmplia per acabar oferint una recomanació al professional, que no és de compliment obligat, però que li permet sentir-se acompanyat i assessorat davant el seu dilema. És a dir, una de les nostres premisses bàsiques és no deixar sol el treballador davant els dubtes que li puguin sorgir en el seu dia a dia”.
Un Espai de Reflexió Ètica en cada província
Per això, és clau la proximitat amb els professionals i la creació d’un espai on expressar els seus dilemes o conflictes. Per aconseguir aquesta proximitat, el Comitè Assistencial d’Ètica actua com un punt de referència central, del qual depenen al seu torn quatre Espais de Reflexió Ètica, un per a cada província catalana. Montse Olaria, coordinadora d’Accent Social al Servei d’Atenció Domiciliària de Barberà del Vallès, és la responsable d’un d’aquests espais. “Tenim una normativa i uns protocols d’atenció molt ben establerts, però a vegades sorgeixen dilemes ètics perquè no tots els professionals i usuaris són iguals. Crec que és molt important comptar amb espais de reflexió com aquest, perquè les disjuntives han de compartir-se per millorar”, comenta Olaria, que pel seu lloc de treball exerceix de nexe d’unió entre treballadores, entitat, serveis socials i usuaris.
“A vegades sorgeixen dilemes ètics perquè no tots els professionals i usuaris són iguals, i aquests espais reflexió ens ajuden a compartir els dubtes”
Montse Olaria, coordinadora d’Accent Social al Servei d’Atenció Domiciliària de Barberà del Vallès.
Aquests espais s’estan desenvolupant i van avançant pas a pas, però de moment l’acollida per part dels treballadors està sent molt positiva. En primer lloc, perquè els permet tractar aquelles qüestions que només sorgeixen quan algú entra dia rere dia en un domicili i que serveixen per enfortir les millors pràctiques, reforçar les actituds positives i fomentar les bones idees. I, en segon, perquè suposen un autèntic suport emocional per als professionals. “Les emocions d’una professional quan se sent sobrepassada per una situació dilemàtica es processen millor si les comparteixes, si les expresses en veu alta. I aquests espais de reflexió també ajuden a fer que se sentin més lliures”, detalla Montse Olaria.
Un lloc on sentir-se recolzat
En aquest sentit, els Espais de Reflexió Ètica es conceben com una eina consultiva, pròxima i que ha d’arribar a tots els professionals. Una cosa que agraeix Anna Blancafort, gericultora al centre de dia de Llançà (Girona), amb 17 anys d’experiència. “Treballem d’acord amb el model d’atenció integral centrat en la persona, que ens exigeix valorar què és important en cada cas i què podem fer perquè la persona que atenem pugui seguir desenvolupant la seva vida d’acord amb les seves preferències, respectant la seva autonomia i la seva capacitat de decidir… És important tenir un espai on parlar de tot això, sentir-te recolzada i resoldre els dubtes en grup a partir de diversos punts de vista”, remarca.
“És important tenir un espai on parlar de tots els dubtes, sentir-te recolzada i resoldre els dubtes en grup a partir de diversos punts de vista”
Anna Blancafort, gericultora al centre de dia de Llançà..
Aquesta perspectiva basada en una personalització més gran comporta certs dilemes, que poden tenir relació amb una disparitat de criteris entre l’usuari i la seva família, discrepàncies sobre el que és més adequat en un moment donat respecte al benestar de la persona beneficiària del servei, respecte a la dieta a seguir, el manteniment d’uns costums que s’han portat tota la vida… I llavors el professional ha de decidir què acabarà sent més convenient per a l’usuari, tant a nivell de salut física com emocional. La solució no sempre és senzilla, i aquí és on entra l’Espai de Reflexió Ètica. “Una persona del grup sol plantejar un tema de discussió i, entre tots, intentem trobar les millors alternatives en funció dels principis de la bioètica. Hi intervenen professionals de diferents perfils, per això cadascú hi aporta la seva perspectiva fins a arribar a una conclusió conjunta”, detalla Blancafort.
Aquest és l’objectiu principal del Comitè Assistencial d’Ètica d’Accent Social i els Espais de Reflexió Ètica que se’n deriven d’ell. Perquè com més recolzat se senti el professional, amb més recursos al seu abast, i amb metodologies de treball que atenguin els principis de la bioètica, de més qualitat i més personalitzat serà el tracte que rebin els usuaris. I això és una cosa que ens afecta a tots. Perquè en algun moment, potser, algun dels nostres éssers estimats –o nosaltres mateixos– també necessitarem acompanyament i atenció.