Corazón y Manos, associació sense ànim de lucre, va ser creada per treballadors de Clece per ajudar altres companys que poguessin estar passant per una situació personal o familiar complicada. Les persones que han rebut aquesta ajuda, com Marines i Irene (nom fictici, per motius de seguretat), demostren la força d’un compromís social compartit.
Text: Eduard PalomaresEn el transcurs de la vida poden aparèixer obstacles i cal enginyar-se-les per superar-los, tant en l’àmbit personal com laboral. Però a vegades, creixen tant que acaben provocant una tempesta perfecta de la qual només es pot sortir amb ajuda externa. I, lamentablement, no sempre arriba. Per això, des de Clece van decidir el 2017, crear l’associació sense ànim de lucre Corazón y Manos amb el fi de proporcionar suport i recursos a aquelles persones relacionades amb la companyia que estiguessin passant una situació complicada.
Una intenció transformadora que va més enllà de la responsabilitat social corporativa i a la qual es poden assignar noms propis. Per exemple, els de Marines o Irene.
Alguna cosa més que un lloc de treball
Marines treballava a Barcelona, en una empresa filial de Clece, com a auxiliar d’infermeria al Servei d’Atenció Domiciliària. Això li va permetre tramitar el seu Número d’Identitat d’Estranger (NIE) de manera temporal, a la vegada que estudiava un màster en prevenció de riscos, que completava la carrera que havia estudiat a Colòmbia: Salut Ocupacional. No obstant, al curs següent, la gestió del SAD va passar a una altra empresa i el seu contracte va ser subrogat. “Fins que la nova empresa va decidir reduir plantilla i em van acomiadar”, explica ella mateixa.
Marines, en el seu lloc de treball a l’àrea de producció de Clece a Barcelona.
Llavors, dificultats que semblen menors es converteixen en insalvables. “Necessitava un lloc de treball per renovar el permís, però no hi havia manera d’aconseguir-lo. Fins i tot vaig pensar a tornar al meu país, encara que la situació tampoc fos la idònia”, rememora. Llavors va entrar en contacte amb la seva empresa anterior (Clece) i els va explicar la seva situació, per si podia accedir a alguna vacant com a auxiliar d’infermeria. El seu cas va entrar llavors a formar part del projecte Opportunity de Corazón y Manos, perquè necessitava una solució urgent. Però Marines es va emportar tota una sorpresa. No li van oferir un lloc similar al que havia tingut abans, sinó una cosa que sintonitzava millor amb la seva formació i experiència: “Em van donar l’oportunitat de treballar del que havia estudiat, va ser una alegria totalment inesperada”.
L’altra part d’aquesta història està representada per Héctor Alemany, gerent dels serveis de neteja i desinfecció a Catalunya. “Vam tenir una vacant d’administrativa de suport a l’àrea de producció, que havia d’encarregar-se de gestionar aspectes com la vigilància de la salut dels equips professionals, el control documental de subcontractes i les plataformes digitals de gestió de plantilla i clients. La candidatura de Marines ens va arribar a través de Corazón y Manos i ens encaixava perfectament, tant per la seva formació acadèmica, com pel SOS que ens havia llançat”, resumeix. D’aquesta manera, ella va poder accedir a un contracte laboral i regularitzar la seva situació de residència i treball a Espanya.
Héctor Alemany, gerent dels serveis de neteja i desinfecció a Catalunya.
“Hi va haver un moment en què ho veia tot de forma negativa i tenia la sensació que havia malgastat els últims anys, estudiant un màster que no em serviria per a res. Però l’ajuda va arribar just a temps, i ara només vull seguir aprenent de les meves companyes i adquirint experiència per tornar-los tota la confiança que han dipositat en mi”, assegura Marines. Per la seva part, Héctor Alemany també es mostra satisfet pel seu nou ‘fitxatge’ i la defineix com a “compromesa, afable i complidora”.
A més, assegura, “abans que el currículum, preferim prioritzar altres valors i situar la persona en primer pla”: “Si existeix una necessitat i nosaltres podem ajudar, endavant. Sempre val la pena arriscar-se”. I això és una cosa que caracteritza els socis de Corazón y Manos, treballadors de Clece que comparteixen el compromís social de la seva empresa, la voluntat de contribuir a la millora de vida de les persones i al seu desenvolupament.
Una història que comença amb una maleta
L’ocupació sol ser el millor motor per promoure un canvi social, però hi ha vegades que no és suficient a causa de condicionants que impossibiliten una bona inserció laboral. Alicia Caballero, cap de servei de Clece, recorda com la va impactar el cas d’Irene. “Li vam fer l’entrevista de treball per a una vacant de neteja d’unes 15 hores setmanals i després li vam oferir el lloc. Al cap d’uns quants dies, els seus responsables ens van comentar estranyades que ella sempre anava a treballar amb una maleta i que es dutxava al centre escolar on treballava. Ella no volia dir res, portava el seu patiment per dins, però finalment ens en va revelar el motiu”.
Logo Corazón y manos
Irene no podia permetre’s un sostre i havia de dormir en una tenda de campanya plantada en un parc de Barcelona, per això portava sempre les seves pertinences a sobre. “La meva parella i jo dormíem al carrer per estalviar, perquè ell no tenia feina i a penes ens arribava per al menjar i altres despeses. La veritat és que em feia vergonya explicar-ho, i intentava dissimular, fins que vaig parlar amb Alicia i em va explicar l’existència de Corazón y Manos”, detalla ella mateixa, amb la perspectiva que dona el temps i la tranquil·litat: “La nostra situació ha canviat ara completament gràcies al suport que em van donar”.
Potser en alguna altra empresa el cas d’Irene podria arribar a generar cert rebuig, però a Clece va succeir tot al contrari. “Ens vam posar immediatament en marxa i Corazón y Manos li va oferir tota l’ajuda necessària, des d’un allotjament en un hostal a un contracte de 40 hores setmanals, que li va permetre renovar tots els documents de residència”, detalla Alicia Caballero. Ara, dos anys després, ella segueix en el mateix lloc de treball però amb unes perspectives de futur totalment diferents, contenta i amb un contracte indefinit que li aporta una gran estabilitat. “Estem molt satisfets amb ella, i també contents d’haver-la pogut ajudar”, remarca Alicia Caballero.
Irene, durant el seu torn de treball al seu lloc de treball actual.
Irene defineix el tracte que li va dispensar Alicia amb una frase que encaixa perfectament amb l’associació que va fer possible ajudar-la: “És molt bona i amable; té cor”. Ara ella ha superat aquell mal moment, és feliç en el seu lloc de treball i té ganes de continuar progressant a la vida: “Vull seguir aprenent i espero un dia poder tenir una casa pròpia”. Però el que sembla segur és que ja no tornarà a viure en una tenda de campanya perquè, en el moment clau, va rebre una ajuda capaç de capgirar la seva vida. Aquest era l’objectiu de la creació de Corazón y Manos i, com demostren els casos d’Irene i Marines, es pot afirmar que la missió s’ha complert amb escreix.
Gràcies a tot el que ha fet des dels seus inicis, Corazón y Manos ha sigut declarada Associació d’Utilitat Pública pel Ministeri de l’Interior d’Espanya en reconeixement a la important feina que realitza en el seu àmbit d’actuació.