Pàgines que reviuen al nostre pas

Les novel·les que llegim no sorgeixen només de la imaginació dels seus autors, també tenen referències directes a llocs, a edificis, a locals, hotels i cafès que van existir realment i que encara conserven la seva essència. Recórrer-los ens acosta a les pàgines més estimades dels nostres escriptors favorits i ens porta a recórrer bona part de la geografia catalana. Malgrat tot, Barcelona és la ciutat que concentra més rutes literàries..

Els fans de Mercè Rodoreda estan de sort, perquè poden seguir el seu rastre per la capital catalana, des del lloc on va néixer, fins a l’edifici on va viure, al carrer Balmes, 343, i des d’on es va inspirar per escriure una de les seves novel·les més aclamades, Mirall Trencat, amb el Parc de Monterols davant, “el jardí de tots els jardins”, i molt a prop de la Casa Sagnier, que reprodueix la que podria ser la vivenda senyorial dels Valldaura. A Gràcia, òbviament, hi ha la plaça del Diamant, on l’autora va ubicar la seva Colometa, i a Horta, el carrer de les Camèlies, una altra referència directa a una de les seves novel·les.

Una mica més avall d’on va viure Rodoreda, s’establia José Agustín Goytisolo. Al carrer Balmes, 349 va escriure les seves Palabras para Julia, ja que aquí va néixer la seva filla batejada amb aquest nom. «Nuestra casa era pequeña./Nuestra casa./Y oscura. Pero tu luz/alumbraba./Muchos libros; pocos platos;/ropa blanca./Y un día estabas cantando/una nana./Y te vi como hechizada./Volvías/más luminosa y más grande/nuestra casa.» Llegir aquest passatge al seu portal cobra un altre sentit.

Podem resseguir els passos d’un altre poeta, Joan Maragall, amb els mobles, fotografies i objectes artístics de la família que encara es conserven a la seva Casa-Museu i Arxiu, visitable, al carrer Alfons XII.

Però si parlem de referències literàries a Barcelona, hem d’aturar-nos en la ruta que segueix els passos a Cervantes. Es diu que l’autor va viure en el número 2 del passeig de Colom, just davant de la muralla de Mar, el punt on va situar la gran derrota del Quixot. «Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única», així la va descriure en la seva novel·la, cim de la literatura.

Per als amants de la literatura contemporània, existeixen rutes que persegueixen els passos dels Sampere i Julián Carax, ideats per Carlos Ruiz Zafón a L’ombra del vent, passant per la rambla de Santa Mònica, plaça Reial, carrer del Call, baixada de la llibreria i Santa Maria del Mar. Aquí neix un altre passeig per als fans d’Ildefonso Falcones i La catedral del mar. Tornar sobre els passos d’Onofre Bouvila, Javier Miranda o el Pajarito Soto d’Eduardo Mendoza per Ciutat Vella o l’Eixample és una altra opció.

A l’Empordà, és fàcil recórrer les petjades de Josep Pla gràcies a la ruta organitzada per la seva Fundació, que passa per Palafrugell, Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc i Calella. Més al nord, podem recordar el filòsof Walter Benjamin, en un recorregut transfronterer entre Portbou i Banyuls (ja a França) que mostra el seu últim trajecte abans de morir en un hostal de Portbou el 1940.